estella f

Definició

Fragment d’una fusta que resulta de tallar-la o obrir-la al llarg amb una destral o un altre instrument; tros que s’ha desprès d’una fusta per esqueixament.

Si vols encendre foc, hauràs de fer estelles d’aquest caixó.

Usos

  • Per altra banda jo sóc de les persones que somien poc i no em fa res de dir-ho car adormit no mano pas jo, que em sembla que ja m’enteneu. Els meus somnis són escadussers i curts i somio coses senzilles: que bec aigua en un riu, que tallo una fusta i se’m clava una estella i talment sembla que et faci mal, o que menjo una fruita. I no pas tot d’un cop sinó una cosa una nit i una altra una altra i prou.

    Avel·lí Artís-Gener, Paraules d’Opòton el Vell (Barcelona: Edicions 62, 1979 [1968])
  • El llenyater tenia a vora seva una gran pila d’estelles; mes, això sí, esbufegava amb delit, tenia la camisa xopa mig fora de les calces i les gotes de suor li regalaven seguit seguit, cara avall.

    Víctor Català (Caterina Albert), «Daltabaix», dins Drames rurals (1902)

Un comentari a “estella”

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

entrebancadir-se