Definició
Afamat, que té fam, famolenc.
Una multitud afamegada assaltà el magatzem de provisions.
Etimologia
D’afamegar, ‘afamar, fer patir fam’, d’afamar, mateix significat, de fam, del llatí fames, famis, íd.
Usos
Ja fa una pila d’anys, quan no teníem autopistes ni, amb prou feines, carreteres, als pobles hi havia els traginers, uns homes forts com un roure que viatjaven a peu i portaven a coll —traginaven— tots els paquets que els vilatans volien fer arribar a algun amic, parent o client d’un altre poble veí.
Joaquim Carbó, Paraules de menjar i beure (Barcelona: Barcanova, 2015), amb il·lustracions de Teresa Martí, col·lecció «Mots vius»
El traginer de qui ara mateix us parlem era un home senzill que quan arribava a lloc estava tan cansat com afamegat. I ja que no era un llepafils d’aquells que exigeixen requisits i llepolies, quan l’hostalera li demanava què li venia de gust per dinar, ell sempre responia:
—Qualsevol cosa —ja que l’únic que volia era atipar-se de valent.
Tema de la setmana
Mots i passatges trets dels llibres de la col·lecció «Mots vius», d’Editorial Barcanova
Sota “afamat”(2), el diccionari Alcover-Moll inclou aquest exemple:
Un metge poch afamat y molt afamegat.
Però “afamat” (de “fama”) no sembla un adjectiu gaire aconsellable.