Enigmot XXVI: desllorigador

 

Rodamotaires del món,

Els qui ens seguiu de fa més temps ja els coneixeu, els enigmots (el de la setmana passada és el que feia 26), però hi ha gent a qui pot venir de nou. Si no explicitem el tema que aplega els mots que enviem, és cosa vostra esbrinar-ho. Havent enviat els mots menut -uda, marrec -a, xiquet -a, sagal -a i minyó -ona, el tema era prou evident: paraules amb què designem nens i nenes o nois i noies (nins i nines o al·lots i al·lotes, xiquets i xiquetes o xicons i xicones, pallagos i pallagues, com en vulgueu dir). Les fronteres entre un ‘nen’ i un ‘noi’ no són gaire precises: un menut o un marrec són ‘nens’, però un xiquet o un minyó fan de més mal definir. Depèn també dels llocs, és clar; cada terra fa sa guerra.

En fi, en els enigmots, però, les coses no són tan fàcils: no calia tan sols descobrir el tema de la setmana, que això ho ha endevinat pràcticament tothom, sinó també quin dels cinc mots no encaixa amb els altres quatre i per què.

Avancem que pot haver-hi més d’una solució. No passa res. Els lectors de RodaMots teniu molta inventiva. Tanta que aquesta vegada hem batut un rècord: la primera resposta correcta a l’enigmot ens va arribar dimarts a les 11 del matí, quan només havíem fet rodar dos dels cinc mots de la setmana i, per tant, encara en faltaven tres. Sempre hi ha agosarats que s’hi arrisquen abans d’hora, però no havia passat mai que algú l’endevinés només amb dues paraules. Es pot fer, això? Tècnicament, sí: el mot que no encaixa amb els altres el vam enviar dilluns mateix, i era menut- uda. A partir de dimarts, amb marrec -a, tots els altres «encaixen».

Reproduïm la brillant deducció de la Teresa Cau, d’Argelers (Rosselló), la primera a trobar la clau de l’enigmot:

El tema d’aquesta setmana: noms de nens, de criatures, que entren dins els noms de castellers de Catalunya, com:

Els Marrecs de Salt
Els Xiquets de Valls
Els Vailets de l’Empordà o els Vailets de Gelida
Els Minyons de Terrassa
Els Nens de Vendrell
Els Nois de la Torre

Dels cinc mots proposats, menuts no encaixa amb els altres quatre perquè, si bé és un sinònim de criatura, no forma part del nom de cap colla castellera.

Vejam… hi insistim perquè, un cop enviats tots cinc mots, potser era fàcil fer aquesta deducció (com ho demostra el fet que altres concursants hi han arribat), però quan la Teresa va enviar aquest missatge només havíem enviat els mots menut -uda i marrec -a. De la llista de colles castelleres que va posar com a exemples, va encertar que dos dels mots que vindrien serien minyons i xiquets, però no l’altre (amb sagal tenim els Sagals d’Osona). No hi fa res: el que demanàvem era que diguéssiu quin mot no encaixava amb els altres i per què, i això és el que va fer.

El primer exemplar del llibre Els mots (t)robats, doncs, el ben mereix la Teresa. Però és que el mateix dimarts, una mica més tard, a quarts d’1, vam rebre una segona resposta correcta! Tanta clarividència ens va fer sospitar que potser l’enigmot no era tan enigmàtic com això. Koldo Sánchez Aurtenechea, de Barcelona, va arribar exactament a la mateixa conclusió. En reconeixement al seu mèrit, li atorguem ex aequo uns altres Mot (t)robats, on trobareu, entre molts altres, els mots quitxalla, xicalla, monyicot, menudalla, entremaliat, nin d’uè, canalla i emmainadat, tots més o menys relacionats amb el tema de la setmana.

Fem aquí un incís exculpatori, i és que aquest enigmot era diguem-ne més fàcil de desentrellar per als catalans i una mica més difícil per als valencians, balears o forasters, menys familiaritzats amb la fal·lera castellera (potser amb l’excepció de la muixeranga d’Algemesí, d’on segurament van evolucionar els castells actuals). La prova és que tots els altres encertants han estat del Principat: Lluís M. (Mataró), Jordi Juanico (Terrassa), Dani Bardés (Molins de Rei), Roger Bellavista Solà (Mataró), Alfred Giné (Barcelona), Maria Bruguera (Palafrugell), Eva Casanova (Vilafranca del Penedès), Guadalupe Barea (Sabadell), Miguel Roig Comamala (Barcelona), Beatriu Fernández Garberí (Barcelona) i Rafael Ferran i Peralta (Mollet del Vallès).

Aquí podeu consultar els noms i els enllaços de totes les colles castelleres en actiu.

Havíem dit que, entre els encertants, sortejaríem dos exemplars més del premi. Els altres guanyadors són Roger Bellavista i Miguel Roig, au. Però hem fet encara un altre sorteig (no previst inicialment) entre tots els altres participants, encara que no l’hagin encertada, i enviem un cinquè exemplar dels Mots (t)robats a Neus Crespo, d’Alginet (Ribera Alta).

Com sempre, hi havia altres respostes correctes, si bé algunes una mica agafades pels cabells. N’esmentarem cinc: Josep Maria Puig Planella, de Calldetenes (Osona, justament d’on són els Sagals d’Osona), creu que el mot que no encaixa amb els altres és sagal per dos motius:

1. A un nadó no li diràs sagal, en canvi sí que li diràs qualsevol dels altres mots.

2. Sagal dona la idea d’estar fent una feina o tenir un ofici. [A la definició dèiem que un sagal també és (o més aviat era) el ‘noi que fa de mosso d’un pastor’ o ‘mosso d’una diligència o d’un cotxe públic’.]

Albert Dalmau, de Calonge (Baix Empordà), un habitual dels enigmots, també l’encerta quan diu que tots els mots acaben en consonant excepte minyó. Resposta correctíssima, si bé no solem dedicar setmanes a temes tan ensopits com ‘mots acabats en consonant’! Hi rumiarem, però.

Sandrine Buzenet, de França (que és molt gran), es fixa en aquesta altra possibilitat: tots els mots mantenen la consonant o vocal final en canviar de gènere: marrec > marreca; xiquet > xiqueta; sagal > sagala; minyó > minyona, excepte menut, que fa menuda.

Rosa Castells, de Lleida, es fixa en una variant d’aquest tema: per formar el femení, tots els mots afegeixen una sola lletra (-a) al masculí, excepte minyó, que n’afegeix dues per fer minyona. I amb la formació dels plurals passa una cosa semblant; tots afegeixen una –s al singular excepte minyó, que ha d’afegir-hi -ns per fer minyons.

Finalment, Lourdes Sala, de Barcelona, juga amb les paraules i troba que canviant-ne la primera lletra es formen altres paraules, tot i que llavors no troba quina és la que no encaixa amb les altres:

menut > venut
marrec > càrrec

xiquet > piquet o tiquet
sagal > tagal
minyó > pinyó

En canvi, però, si agafa la segona síl·laba de cada mot, troba que totes tenen solta com a paraules soltes excepte el NYÓ de minyó, que no vol dir res: me·NUT ‘nu’ (segons el DCVB), mar·REC, xi·QUET (‘quiet’ en valencià), sa·GAL (com l’Asterix).

En fi, segurament encara hi ha altres possibilitats que ens escapen… sempre hi ha coses que no encaixen, en aquesta vida. Moltes gràcies a tots els participants, l’enhorabona als guanyadors, i gràcies també a tothom per seguir-nos i per haver arribat fins aquí.

Jordi Palou
El Montmell (Baix Penedès), 24 / febrer / 2020

 

Els cinc mots del concurs
http://mm.rodamots.cat/m/428/

Bases de participació
http://rodamots.cat/escreix/enigmot-febrer-2020-bases/

Cada dia un mot
http://www.rodamots.cat