Definició
1 Estri de cuina, de llauna (en el sentit de ‘làmina d’acer dolç recoberta d’una capa d’estany’), de forma ovalada o rectangular, que serveix per a rostir certes viandes.
Bacallà a la llauna. Un plat de caragols a la llauna.
2 Recipient de llauna que es tanca hermèticament per a la conservació del seu contingut.
Una llauna de sardines, de préssecs, de tabac, de cervesa. Pèsols de llauna. Tonyina de llauna.
Etimologia
Abans ‘làmina o planxeta de qualsevol metall’, avui només la ‘planxa de ferro estanyat’; probablement del llatí lamĭna, ‘placa, làmina, llauna’, canviat en labĭna per dissimilació entre les dues nasals, amb possible influx d’un mot preromà afí al cèltic lágina, ‘fulla de metall’.
Usos
Set mesos feia que no havia posat els peus a la meva estimada ciutat natal; potser aquí escauria una elegia inspiradíssima però la inspiració no em ve. Al restaurant (on vam anar un sol cop i encara amb remordiments, donada la gana general), ens van cobrar 100 pessetes per barba, suma que em semblà fabulosa. És clar que es tractava de llobarro a la llauna; bé havíem de celebrar que era el darrer àpat que fèiem junts. Per on es demostra que el llobarro a la llauna encara existeix i encara pot aconsolar un poeta desenganyat.
Carta de Joan Sales a Màrius Torres, 12/01/1938, dins Cartes a Màrius Torres (Barcelona: Club Editor, 2007 [1976]), pàg. 349Al mas, quan parava de ploure, sortíem a caçar cargols, que la baba posava en un sac amb dos pals en forma de creu perquè els cargols poguessin enfilar-se per les parets i no s’aixafessin al cul de la saca durant les tres setmanes que els fèiem dejunar abans de cuinar-los a la llauna i portar-los a taula.
Rafel Nadal, Quan érem feliços (Barcelona: Destino, 2012)
Tema de la setmana
Estris de cuina
A la Valldigna li diguem llanda
Per terres dels cunyats_Joanot i Ausiàs_diguem llanda.
Que bona la coca de llanda