Definició
Etimologia
D’escull, del llatí vulgar scŏclu, variant de scŏpŭlus, i aquest, del grec skópelos [σκόπελος], mateix significat.
Usos
Gabriel va entropessar en les primeres roques i va caure entremig, invisible ja entre la remor fosca de l’aigua, i vam anar a buscar-lo baixant a poc a poc per l’escullera, gairebé a les palpentes, aferrant-nos de peus i de mans i mirant en cada racó de negror entre les roques.
Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)L’endemà Praxinoa, dormilega, no vingué amb la colla que anàrem a rentar l’estàtua d’Adonis entre les ones del mar, a l’escullera. Jo sí que hi vaig anar, acompanyada de Bombica, que m’esperà, mentre, segons el ritual, nosaltres ens deixàrem la cabellera a lloure, ens descenyírem les túniques i amb el cos mig nu vam purificar Adonis entonant els nostres cants.
Maria Àngels Anglada, Sandàlies d’escuma (Barcelona: Destino, 1995)
Tema de la setmana
Mots derivats d’accidents geogràfics
Els “Enllaços” que proposeu ens conviden a visitar “El passeig de l’escullera” de Barcelona.
L’Ajuntament de la ciutat pretén fer-nos passar “trencaones” per un mot català? És cert que n’hi ha molts que ho diuen, però ho diuen perquè no saben que en català del “rompeolas” se’n diu “escullera“.
(Què hauríem de dir del llenguatge informàtic que, poc visible al lector, delata una subordinació total dient: http://www.barcelona.cat/ca/conocebcn/pics/atractivos/el-paseo-de-la-escullera-rompeolas_99400064469.html ?)