Definició
1 Mal compost o mal coordinat; desballestat, desorganitzat.
Ha presentat un projecte desmanegat, impossible de dur a la pràctica.
Una societat desmanegada, minada per la corrupció.
Es va asseure en una cadira mig desmanegada.
2 Malendreçat en el vestir o en les coses que maneja.
El pobre home va comparèixer tot desmanegat davant del públic.
Etimologia
De desmanegar, de manegar, de mànec, del llatí vulgar manĭcum, extret de manĭca, ‘garfi d’abordatge’, de la família de manus, ‘mà’.
Usos
[5 de novembre de 1918] Al vespre, llegeixo la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Fa pensar en una gramàtica normal europea —en la gramàtica francesa d’Augier, per exemple— i fa sobretot oblidar els sinistres textos que convertiren el nostre batxillerat en un turment. Quina bella cosa pot ésser una gramàtica clara, simple, precisa, intel·ligible! Aquesta lectura em planteja aquesta pregunta: ¿per què faig tantes faltes d’ortografia? No puc disciplinar-me en res. La sensació d’inseguretat que em dóna el fet de trobar-me un desmanegat bohemi m’és molt desagradable. Però no hi ha res a fer…
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 2012 [1966]), pàg. 323Els músics toquen a empentes i rodolons una cosa semblant a l’estructura metàl·lica d’uns balls passats de moda. I jo de vegades ballo amb alguna noia fresca i salada una masurca de vint anys enrere o em submergeixo en algun racó de polca anacrònica i desmanegada.
Josep Pla, El quadern gris, pàg. 334
Tema de la setmana
Adjectius trobats al Quadern gris, de Josep Pla. Falten només dos dies per al bloQG 100