El meu amic es referia al mot cicerone ‘persona que mostra als forasters les antiguitats, etc.’ No és pas per l’eloqüència i el saber de Ciceró que el seu nom va servir per a designar el ‘guia turístic’. El mot procedeix de l’italià i és suficient de pronunciar-lo a la italiana, és a dir txitxerone, per a veure el gran paper que l’expressivitat acústica —i també el bon sentit de l’humor italià, val a dir-ho— ha tingut en el canvi semàntic del mot i en l’èxit que ha tingut, perquè evidentment el nom evoca una estrident xerrameca repetitiva. Quan el mot es pronuncia a la catalana perd tota la seva gràcia; esdevé immotivat o més aviat mancat de solta. Vaig dir-li que em semblava una bona observació.
- Joan Bastardas, Diàlegs sobre la meravellosa història dels nostres mots (Barcelona: Edicions 62, 1996), pàg. 117
Comentaris recents
llufa [2]
Encara que en altres llocs llufa significa ventosi...
fer més voltes que el vint-i-nou
A Palafrugell se'n diu voltar com un porc ...
desaforat -ada
Oh, que ben explicat l'embriagament d'una lectura ...
anar a la saga (d’algú o d’alguna cosa)
En un poble d'arrel surera com Palafrugell, va der...
gibrell
Jo encara he vist a la meva iaia escurar o rentar ...