Els diccionaris que fem servir més són el d’Enciclopèdia Catalana i el de l’Institut d’Estudis Catalans. Però també en consultem d’altres, sobretot el Diccionari català valencià balear d’Alcover/Moll, el Gran diccionari de la llengua catalana d’Edicions 62 (que ja el podrien penjar a internet) i el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ocasionalment fem servir altres diccionaris temàtics o especialitzats, segons el tema de la setmana o el vent que bufa. Per a les etimologies, ens basem en el Diccionari etimològic de Jordi Bruguera (Enciclopèdia Catalana) i el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines.

Comentaris recents
marraixa
La meva mare, la Lucie Mulceu, esposa Juanchich i ...
ple com un ou
Bon dia. Per si pot ser d´interès, L´expressió...
cappelat -ada
*quedar clar: ser clar, restar clar...
sense trencar ous no es fan truites
Jo ho tenia entès com a "mal necessari" per obten...
trinxar
Quan érem xiquets,a La Safor, fèiem arca i si la...