Definició
Es diu referint-se a aquells qui són desgraciats per haver-s’ho cercat ells mateixos amb les seves imprudències.
Un refrany de sentit semblant és «Qui la fa, la paga».
Origen del refrany
«Aquest refrany es deia sovint per a reprendre el brivall que, en caure, es feia una mica de mal, gairebé sempre pelant-se els genolls, i aixà se li ensenyava que les coses que es fan malament i de forma esbojarrada solen tenir el seu cà stig. També vol significar que algú, per la seva conducta, mereix que li hagi succeït alguna cosa desagradable de forma accidental» (Josep M. Sugranyes, Garbellada de refranys, Valls: Cossetà nia, 2000).
Usos
Prendre per un acte polÃtic una bafarada d’entusiasme popular, creure que a Espanya la República era un règim viable, pensar que Espanya donaria de bon grat, sense recança i sense protesta, un Estatut d’autonomia a Catalunya, era senzillament beure a galet. La feina dels catalans havia d’ésser, doncs, la de preparar les coses per a poder aprofitar les dificultats d’Espanya i convertir-les en oportunitats per a Catalunya. Això per una banda. Per l’altra calia reconèixer que preparats per a aquesta feina els catalans no ho estaven gaire. Més ben dit, no ho estaven gens. Creure en la viabilitat d’un règim republicà a Espanya era un error polÃtic que un dia o altre, si no es rectificava, els catalans l’haurÃem de pagar car. Les cabres pels seus pecats porten els genolls pelats.
Eugeni Xammar, Seixanta anys d’anar pel món. Converses amb Josep Badia i Moret (Barcelona: Quaderns Crema, 2007 [1974]), pà g. 339Quan era xic, els pares ja em solien renyar amb algun rodolÃ. Si arribava a casa amb sang a les cames, em deien: «les cabres, pels seus pecats, porten els genolls pelats». De vegades em deixava caure de genolls a la grava del jardà només pel plaer de sentir com m’ho deien.
Pere Francitorra, «Incontinència poètica», dins El mort i qui el vetlla i altres contes (Valls: Cossetà nia, 2002), pà g. 60
Tema de la setmana
Mots amb cabres