Definició
Greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.
Sentia recança d’haver d’anar-se’n i deixar el poble.
Etimologia
De recar; de l’antic racar, potser relacionat amb el germànic raka, ‘rasclet’, o l’àrab raqq, ‘compadir-se de’, amb possible influx de l’aramaisme raká, ‘beneit’, de l’evangeli de Mateu, 5,22.
Usos
Avui faig les maletes,
Quima Jaume, «Fantasmes», dins El temps passa a Cadaqués (Barcelona: Columna, 1986)
no hi poso els teus records.
Els deso a la calaixera
prop d’un munt de papers
que no goso mirar,
perquè l’ull del passat
em sotja:
són fantasmes que estimo
amb recances i pors!
Tema de la setmana
En record de Quima Jaume (1934-1993). Demà farà deu anys que va morir.