recança f

Definició

Greu que sap de fer o d’haver fet quelcom, de deixar-ho o d’haver-ho deixat de fer.

Sentia recança d’haver d’anar-se’n i deixar el seu poble.

Etimologia

De recar; de l’antic racar, potser relacionat amb el germànic raka, ‘rasclet’, o l’àrab raqq, ‘compadir-se de’, amb possible influx de l’aramaisme raká, ‘beneit’, de l’evangeli de Mateu, 5,22.

Usos

  • Avui faig les maletes,
    no hi poso els teus records.
    Els deso a la calaixera
    prop d’un munt de papers
    que no goso mirar,
    perquè l’ull del passat
    em sotja:
                   són fantasmes que estimo
                   amb recances i pors!

    Quima Jaume, «Fantasmes» (El temps passa a Cadaqués, Barcelona: Columna, 1986)

Tema de la setmana

en record de Quima Jaume (1934-1993). Demà farà deu anys que va morir

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a pleretfurient