Definició
Mascle de la cabra; cabró.
Els bocs tenen fortes banyes, barba molt desenvolupada i fan una olor corporal molt forta.
Etimologia
D’origen preromà, possiblement d’una base cèltica bucco-, com en altres llengües romàniques i germàniques. Un derivat d’aquest mot és boqueria, ‘lloc on venien carn de boc’ i, per extensió, ‘carnisseria’ (com en el francès boucherie i l’anglès butcher): aquest és l’origen del nom del pla de la Boqueria de Barcelona, que després ha donat nom al conegut mercat de la Rambla.
Usos
Llogàrem les pastures al pastor d’una finca veïnada i ell cada dia hi duia la seva guarda a pasturar. Les ovelles bevien al safareig sempre a la mateixa hora i ja ens havíem acostumat a respectar-nos mútuament. Però un bon dia al pastor, que era un home d’idees avançades, se li va ocórrer dur un boc de fora, no sé si volia fer experiments genètics, i el va deixar a lloure. Mai ho hauria d’haver fet. Aviat el boc es va fer l’amo del safareig. No deixava acostar-nos-hi ni a les ovelles ni a nosaltres. Envestia i mufava de mala manera.
Conxa Forteza, «De piscines, platges i safarejos» (Diari de Balears, 18 de setembre del 2006)La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés, puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d’aigua des del Mediterrani. Tanmateix, malgrat ser tan esquerp i feréstec el cim, fa molts segles vivien en la caseta, bastida en un punt que planejava, dues velletes, germanes, que no tenien més béns que aquell mal recés, unes cabres blanques, un boc de llargues barbes i unes pomeres que creixien pels voltants.
Enric Valor, «Les velletes de la Penya Roja», dins Rondalles valencianes 1 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
Tema de la setmana
Paraules i expressions relacionades amb les cabres
Hi ha el cabraboc, personatge mig persona, mig cabra. Al meu poble, el mot s’emprava (de fet, algú encara ho fa) per a designar irònicament algú de qui no era gaire clar a quin sexe pertanyia.
Dues anotacions toponímiques de terres del Penyagolosa:
1) Dalt del trifini Vistabella-Mosquerola-Vilafranca hi ha una cova del Cabriu.
2) Al terme de Vistabella del Maestrat vam recollir dos topònims relacionats amb les cabres, els significats dels quals desconeixíem. Per als informants, però, es tractava d’un mot transparent. La Segalla de Dalt i la Segalla de Baix són dues roques situades al barranc del Consell. «Una segalla és una cabreta jove», ens va aclarir Otílio del Mas de Gil.
Doncs jo sempre havia entès o havia sentit a dir que el nom de Boqueria venia, en aquest cas, de boca, i en el fet de embadocar-se la gent davant de la magnífica porta que es va fer a l’entrada del mateix carrer, Boqueria, porta com altres, la de Portaferrissa, que tancaven la segona muralla de Barcelona.