El nom de boc usat com insult entre les dones de Manacor és considerat una grossa injúria; la nina que tracta una altra de boc, després se sol fer escrúpol d’haver-ho dit. A la nina que tracta una altra de boc, les altres nines li diuen: «Ara estaràs una hora sense ànima!» Aquesta aversió al nom de boc té probablement son origen en la creença antiga que les bruixes adoraven el dimoni que apareixia en forma de boc (el boc de Biterna).

ℵ

Hi ha algunes creences populars referents a les cabres. A l’Alt Empordà, quan les cabres o els cabridets salten i juguen uns amb els altres, diu que senten la tramuntana. A Mequinensa diuen que al ramat on hi ha una cabra negra sense cap pèl blanc, no hi cau mai cap llamp. Diuen també que, quan les bruixes volen congriar un temporal, xollen les cabres; per això dins cada pedra que cau s’hi troba un pèl. A Dosrius, quan una partera no té llet, fan bavejar un bocí de pa per una cabra lletera i el donen a la partera; si aquesta se’l menja, té llet, i la cabra perd la seva (Gomis Zool. 88).

Font: Diccionari català valencià balear, entrades boc i cabra, respectivament