A l’hotel
Quim Monzó
A l’hotel—qualsevol hotel—un dels moments més desconcertants és quan et fiques al llit. Treus la vànova, la deixes en una butaca o a l’armari i, aleshores, quan tornes al llit i aixeques la manta i el llençol de dalt per ficar-t’hi dins, juntament amb aquestes dues peces salta també el llençol de sota. De vegades, els laterals del matalàs queden a la vista. No hi ha cap més remei que desfer-lo, encara que només sigui parcialment, per fer-lo tal com l’hauria d’haver fet, d’entrada, la persona encarregada. ¿I com hauria d’haver fet el llit de l’hotel la persona encarregada? Doncs de manera semblant a com fem nosaltres el llit a casa.
On és la resta d’aquest article?
El podreu trobar a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, publicat per Quaderns Crema (Barcelona, 2010), que no ens ha autoritzat a reproduir-lo. Paciència.

Comentaris recents
xip
De fet, els anglesos de les nostres "xips" en diue...
xip
No crec que sigui un localisme específic de Sabad...
xip
"La vida en un xip"....
xip
Em fa molta gràcia el mot d'avui, xip, perquè al...
entotsolat -ada
El Diccionari català-valencià-balear, a...