A l’hotel
Quim Monzó
A l’hotel—qualsevol hotel—un dels moments més desconcertants és quan et fiques al llit. Treus la vànova, la deixes en una butaca o a l’armari i, aleshores, quan tornes al llit i aixeques la manta i el llençol de dalt per ficar-t’hi dins, juntament amb aquestes dues peces salta també el llençol de sota. De vegades, els laterals del matalàs queden a la vista. No hi ha cap més remei que desfer-lo, encara que només sigui parcialment, per fer-lo tal com l’hauria d’haver fet, d’entrada, la persona encarregada. ¿I com hauria d’haver fet el llit de l’hotel la persona encarregada? Doncs de manera semblant a com fem nosaltres el llit a casa.
On és la resta d’aquest article?
El podreu trobar a Esplendor i glòria de la Internacional Papanates, publicat per Quaderns Crema (Barcelona, 2010), que no ens ha autoritzat a reproduir-lo. Paciència.

Comentaris recents
saber quin pa hi donen
No pensava que l'expressió "quin pa s'hi dona", t...
alenar
Segons Eugeni S. Reig a El valencià de sempre...
alenar
D'algú qui xarra molt diem xarra més que...
no tenir un clau
Bon dia, això de no tenir un clau, no deu tenir a...
quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes
A la Pobla diem: si al cel hi ha ovelletes, a la t...