Josep Andrés, dels Poblets (Marina Alta), ens fa arribar una frase feta cosina de la d’avui:
Us envie una altra expressió amb huits i nous: anar com els huits i els nous. La imatge és la mateixa: els huits i nous no aprofiten i solen reballar-se. Així, doncs, es diu quan algú fa que per indolència una altra persona vaja pegant bacs. Especialment, s’aplica per a les persones grans que no són tractades amb la cura adequada pels fills, parents, etc. i, els pobres, van pegant bacs per la casa sense saber quin lloc els correspon, etc.
Nota: quan dic «pegar bacs» no vull dir que caiguen i s’alcen sinó que van d’ací cap allà sense tenir aturador o lloc on estar-hi.
I Joan Comasolives, de Matadepera (Vallès Occidental) hi afegeix una altra carta:
A casa els pares sempre havia sentit a dir «sets, vuits, nous i cartes que no lliguen».
Comentaris recents
cara de pomes agres
Segons recull la Paremiologia catalana comparada d...
cara de pomes agres
Llegint el llibre Me'n record d'Emili Man...
babel
Balla amb Babel. Contra l'absolutisme lingüístic...
babel
Hi ha un llibre de Joan-Lluís Lluís que en parla...
anar lluny d’osques
Jo conec l'expressió "anar errat d'osques", feta ...