Definició
Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres; expiar una falta comesa per un altre.
Com que no van descobrir qui ho havia fet, ens van castigar a tots: vam pagar justos per pecadors.
Amb el desgavell de les caixes d’estalvi hem acabat pagant justos per pecadors.
També: pagar just per pecador
Etimologia de pagar
Del llatí pacare, ‘pacificar; apaivagar; satisfer’, derivat de pax, pacis, ‘pau’.
Usos
La persecució de la preposició a davant de complement directe fa que, sovint, paguin justos per pecadors, i s’està estenent la tendència d’ometre aquesta preposició també davant de complement indirecte, cosa no solament incorrecta, sinó aberrant del tot. Podem sentir, per exemple, que Artur Mas ha respost Mariano Rajoy recordant-li la campanya de l’Estatut, on el verb principal, respondre, té un ús intransitiu i Mariano Rajoy és el complement indirecte. Tots els verbs que comportin una comunicació amb algú altre (dir, escriure, respondre, expressar, recordar…) demanaran algú que rebi el missatge, que haurà d’anar precedit per la preposició a. Així, direm que Artur Mas ha respost a Mariano Rajoy. I en conseqüència, si en fem la substitució pronominal, el que ens caldrà serà la forma li: Mas li ha respost.
Rudolf Ortega, Tots els dubtes (Barcelona: RBA La Magrana, 2014), pàg. 151La combinació els hi no és però l’únic cas de duplicació de pronoms. També trobem els pleonasmes, els quals tenen una certa mala fama com a estructures redundants. Merescuda? Potser sí, però també pot ser que de vegades paguin justos per pecadors.
Rudolf Ortega, «Duplicacions possibles», dins Tots els dubtes, pàg. 140
Tema de la setmana
Mots i passatges trets de Tots els dubtes. Una gramàtica del català a l’abast, de Rudolf Ortega (Barcelona: RBA La Magrana, 2014).