Definició
Bony que surt a algú a conseqüència d’un cop.
Etimologia
D’origen expressiu infantil.
Usos
En el moment de pujar a l’autocar, en Manelitus tustà l’espatlla d’en Peret, tot dient-li:
Sebastià Sorribas, El zoo d’en Pitus (Barcelona: La Galera, 1966)
—Un dia tornarem al Brull, Peret. I llavors anirem a caçar una altra vegada junts. Però… —i el noi somrigué— si ens fas una altra jugada com les que ens has fet avui, et farem un nyanyo!
En Peret rigué com un beneit.
I mentre els autocars s’allunyaven digué:
—Ai carat de xicots!La guerra civil destruí l’espina dorsal de la ciutat, i jo he vist molts figuerencs de la postguerra civil convertits en germanòfils (de Hitler) delirants, portant uns llibres d’anar a missa tan voluminosos que si els haguessin caigut al cap els haurien fet un nyanyo. Es produí una recaiguda en una anarquia confusa i inextricable el més destacat representant de la qual fou Salvador Dalí, que, repetint els exabruptes que es produïren en els cafès de Figueres de la seva joventut, s’ha fet un nom universal.
Josep Pla, «Reflexions sobre l’Empordà», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1968), pàg. 200
Tema de la setmana
Mots infantívols