La mare, per seguir la vostra «moda», deixava els fills de bolquers sense gorra al cap, els cabells a l’aire. Coses de boigs. La mare es defensava: «Els temps canvien, dones, i la gorra de cop, a la canalla, li és com una cotilla que no deixa créixer el cervell».

Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 117

Les persones que fan més de metre setanta més val que vagin amb gorra de cop si tenen intenció de passar pel carrer del Temple, perquè corren el perill de prendre mal si van distretes i no es fixen que els dos nous senyals de prohibit aparcar estan a l’altura de les seves celles. Qui sí que s’ha adonat de la mida lil·liputenca dels dos senyals és el regidor del PP Manuel Benajiba, que ha demanat al govern que alci els senyals perquè més d’un veí hi ha tingut alguna trompada.

Montse Francino, «Uns senyals de prohibit aparcar d’un carrer de Badalona són massa baixos i els vianants s’hi donen cops de cap» (El Punt, edició Barcelonès Nord, 13 de gener del 2001)