Les gorres de cop avui dia ja no existeixen.
Quan jo era petit ja no s’usaven, tampoc. Però encara he conegut infants als quals en posaven. A Mallorca no es deien pas «gorres de cop». Eren cervelleres. Perquè els menuts, quan començaven a caminar, no es peguessin cops pel cap si queien, els posaven «una cervellera».
No cal dir que si, avui dia, pronunciau el mot «cervellera», només la gent de més de seixanta anys sabran la cosa de què va.
—Miquel Adrover (Campos)
Torneu a gorra de cop
Comentaris recents
sol i vern
Ahir em vaig enganyar: en lloc de posar nitrogen (...
a empentes i rodolons
Aquí caic, aquí m'aixeco (o ací caic, allà m'a...
a empentes i rodolons
Aquesta frase sempre m'ha agradat molt. És compan...
comptat i debatut
Fet i fotut, per extensió a l'Em...
sol i vern
"L’allioli no és pas substància per a menjar-l...