bony m

Definició

Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió i la produïda per un cop o qualsevol altra causa mecànica en una làmina metàl·lica.

Ha caigut i s’ha fet un bony al front.

Una olla plena de bonys.

Etimologia

D’origen incert, possiblement preromà, resultat de l’encreuament d’una arrel protohispànica, bunno-, ‘protuberància’, i una altra d’indoeuropea, monnio-, ‘coll, turó’.

Usos

  • Res no deforma tant
    com la vida mateixa:
    aquest malson de créixer
    esgotadorament
    dins un cos endurit,
    ple de bonys i arrugues
    que cap pluja no estova.

    Miquel Martí i Pol, «El més dur sempre guanya», dins La pell del violí (Barcelona: Empúries, 1987), pàg. 27
  • Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb sostre, i vam sortir en una terrassa tota plena de nens. Duien el cap afaitat, tots tenien el cap ple de bonys i només se’ls veien ulls.

    Mercè Rodoreda, La plaça del Diamant (1962)

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

baluernacobejar