No és que ara escassegin tant, les representacions dels nostres clàssics, però hi escasseja una manera seriosa de destriar noms i obres, d’establir herències i continuïtats, i també escasseja el públic: no s’ha formalitzat el costum d’anar a veure aquesta mena de coses, i és una veritat com una casa de pagès que el jovent surt de l’ensenyament amb una mà al davant i l’altra al darrere pel que fa al gruix cultural.

, El preu de ser catalans (Barcelona: Meteora, 2007), pàg. 234

El lector, sigui quin sigui el seu nivell de formació, si es posa a pensar, sempre arriba a una conclusió desconcertant: és tanta l’obra escrita que li interessa directament; és tanta, que sap que mai, ni en cent existències, podrà abastar totes les lectures. Allò que pot arribar a pair una vida dedicada a la lectura, els milers de llibres llegits, les desenes de llibres rellegits no són res en comparació amb els molts altres que no haurà ni tingut a les mans. Ens podem enganyar dient-nos que podem prescindir dels llibres que són variacions sobre un tema. En literatura això és una mentida com una casa de pagès.

La matèria de l’esperit (Barcelona: Proa, 2005), pàg. 42