Definició
Trosset de la punta o extrem d’una cosa; cap d’un dit.
Etimologia
Derivat de capcir, forma antiga de capcer, ‘cim’, de capçar, del llatí vulgar capitiare, derivat de caput, -itis, ‘cap’, o de capitium, ‘obertura superior de la túnica’.
Usos
Dia 3. Especial televisiu dedicat als mòbils que ens vin-i-ven-dran. N’hi haurà que emissor i receptor seran una sola peça enganxada a l’orella. N’hi haurà que funcionaran amb un xip implantat a l’índex i el polze. N’hi haurà que només permetran l’accés amb el capciró. N’hi haurà que no caldrà ni parlar… La mamà busca el diari per saber l’horari d’una pel·lícula. «Ja ho tinc!», crida el nen, brandant el mòbil connectat a internet. I encara volen que llegeixin…
, «Mascles i infants» (suplement «Cultura|s» de La Vanguardia, 14 de gener del 2004)En el cel blau de Pompeia es retallaven les formes de les palmeres i els xiprers, amb una elegància deliciosa i alhora radicalment diferent en la seua naturalesa: el xiprer, altiu i espigat com una flama, amb aquell capciró vincladís i afuat que indica la direcció del vent, ens acostava al classicisme de Grècia; la palmera, pomposa i sensual, ens feia pensar en els excessos del tròpic.
El secret de Goethe (Barcelona: Edicions 62, 1999), pàg. 140
Tema de la setmana
No hi havia un déu de les coses petites? O era una deessa? Aquesta setmana li retrem culte.