Definició
Desentendre’s d’algú o d’alguna cosa de mala manera; engegar algú.
Aneu a pastar fang, nois! Deixeu-me en pau!
També: anar-se’n a pastar fang
Etimologia de fang
Del germànic fani, ‘pantà, fang’, amb terminació en -g per influx de fanga, fangar, per la correlació dels dos conceptes.
Usos
L’Andreu Perramon, més podrit per dintre i florit per fora, havia rebut la notícia, de part del seu activíssim advocat, que no hi havia res a fer. (Però jo no l’he matada.) Que no es podien elevar més recursos ni peticions d’indults… (Si és que no m’han de perdonar res! Jo no l’he matada!) …perquè les autoritats s’havien mostrat inflexibles. (Pararé boig: jo no he fet res!) I si a sobre hi afegim l’escassa per no dir nul·la col·laboració del defensat. (Aneu-vos-en a pastar fang.) O sigui que no passava res a Barcelona. Tot seguia el seu curs…
Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)
Tema de la setmana
Mots trets de Senyoria, de Jaume Cabré, que s’acaba de publicar en alemany.