Definició
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, de tres peces cadascun.
Aparegué al segle XIV i fou destinat sobretot al cors, o emprat com a vaixell de guerra per a operacions d’ordre menor i també com a vaixell mercant.
Etimologia
Derivat de bergant (i aquest de bregar, del gòtic brikan, ‘trencar’) a causa de la lleugeresa d’aquest vaixell com la d’un membre d’una brigada de soldats.
Usos
[9 de novembre de 1918] A l’horitzó, ple de soledat, d’una rojor somorta, morada, corria un bergantí. Ens ha passat frec a frec una barca plena d’ombra, la gent remant rítmicament. Hem anat deixant enrera els llums del poble. S’ha encès el far, i els feixos de llum han començat de girar amb una solemnitat paternal i mecànica.
Josep Pla, El quadern gris (Barcelona: Destino, 1966)Hi ha dos bergantins a l’horitzó, immòbils, parats —com si s’haguessin detingut amb la intenció de complaure’ns la mirada. Hi ha una gran calma de mar.
Josep Pla, El quadern gris, 5 de desembre de 1918
Tema de la setmana
Embarcacions
