Barcelona està bé per a passar-hi uns quants dies i fer-hi una mica de xerinola. Però viure-hi, ¿què en treus, si ningú no et considera per qui ets, sinó pel gruix de la cartera? I tothom té pressa!

Miquel Llor, Tots els contes (1925-1950) (Barcelona: Selecta, 1952)

A la fi, després de llargues polèmiques, ens decidírem per Els Joglars i, francament, en aquell moment no em va semblar gaire desafortunat, perquè tampoc no m’imaginava que el portaria gaire temps. Cal acceptar que el nom arrossega el tuf d’aquella època de xerinoles culturals de caràcter excursionista catalanista, i per això, passats uns anys, segons les etapes artístiques, l’hauria canviat gustosament. L’únic problema era desaprofitar els aspectes positius que per al públic significava tota la història acumulada sota aquell títol.

Albert Boadella, Memòries d’un bufó (Madrid: Espasa-Calpe, 2001), pàg. 144