desori m

Definició

Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què cadascú tira pel seu costat, en què tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.

Quin desori, en aquella casa, quan va morir l’àvia!

Etimologia

Derivat d’odi i el privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de ‘d’ en ‘r’ per dissimilació de la primera ‘d’.

Usos

  • Quan un escriptor/escriptora recorda la infantesa, posa en ordre la seva vida. I se la inventa. Tant se val si ha passat fam, com Màxim Gorki o Jack London. Tant se val si vivia en un desori de llengües, com Elias Canetti. Si cal tornar a la infantesa, el narrador tria els personatges, sempre hi ha un avi bo i mig profeta, com a les pàgines més cruels que s’han escrit al segle XX, les de l’austríac Thomas Bernhardt.

    Montserrat Roig, Digues que m’estimes encara que sigui mentida (Barcelona: Edicions 62, 1991), pàg. 21

Tema de la setmana

homenatge a Montserrat Roig (1946-1991) deu anys després de la seva mort

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

etzibaraclofar-se