Definició
Mena de confit, en forma de pastilla o de boleta, format per una base masticatòria plàstica i sucres, aromatitzants, colorants i altres ingredients.
Etimologia
De xicle (goma resina extreta de l’acres, un arbre), del castellà chicle, mateix significat, i aquest, del nàhuatl tzictli, derivat del verb tzic, ‘estar enganxat’.
Usos
Me’n vaig anar amb la sospita d’haver perdut el temps. Baix, en el club, no vaig veure la dona de la neteja i em preocupà: s’havia cregut que venia en representació del jutge. Fora, la pluja caiguda havia deixat l’asfalt net, però relliscós. En doblar la cantonada vaig sorprendre una parella de joves jugant amb els llavis i les llengües. Feien l’estira i arronsa amb un xiclet. Un matí humit, sens dubte. Pugí al cotxe.
, Un negre amb un saxo (Barcelona: Quaderns Crema, 1987)—El taxista va perdut, no coneix aquests verals. Hi ha un camí més directe per arribar a casa del Jovel —vaig comentar. El Quim es va limitar a fer una gran bombolla amb el xiclet que mastegava.
Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)
Tema de la setmana
L’Opòton d’Avel·lí Artís-Gener va viatjar del «Nou Astlan» (el que avui és Mèxic) al «Vell Astlan» o Europa, i com és lògic els expedicionaris asteques van manllevar moltes paraules i expressions de les llengües amb què es van topar, com consta fefaentment a les Paraules d’Opòton el Vell. Aquests dies veurem altres manlleus que han viatjat d’un oceà a l’altre, d’una llengua a l’altra.