Definició
Fugida.
Van posar en fuita l’enemic.
Usos
Home pacífic i assenyat, Moll, però; sap que el tempus fugit és inexorable: «Si no hi ha un motiu concret i evident d’inquietud, la millor actitud és la indiferència davant la fuita del temps», diu a un Coromines sempre neguitós per la desproporció entre el seu temps i els seus projectes, i li afegeix que ell no es perd mai la migdiada. Deixeu-me acabar l’escrit amb aquest misssatge de la seva néta Susanna: «El record del meu avi és la seva bonhomia. Era una bona persona, sempre alegre, sempre content».
Joan Solà, «Any Francesc de B. Moll» (Avui, 19 de desembre del 2002)
Tema de la setmana
Citacions d’actualitat (retalls de premsa)