Definició
1 Corrent impetuós d’aigua, especialment el que es forma sobtosament per una forta ploguda.
Per extensió: un torrent de lava; un torrent de llàgrimes
2 Barranc, pendís, etc., per on davalla atorrentada l’aigua de la pluja, sovint completament eixut o amb molt poca aigua.
sap el vent i no sap el torrent Haver sentit parlar d’una cosa, però no haver-ne tret l’entrellat.
Etimologia
Usos
Recordo amb molta precisió una modestíssima excursió, seria millor de dir una simple passejada, que vaig fer al matí del dia de Nadal de l’any 1973. Feia dos o tres dies que plovia, amb força intensitat, d’una manera regular, sense parar. I la pluja em duia el pensament cap als torrents de la muntanya, tan sovint eixuts del tot o gairebé, només amb un tristíssim fil d’aigua. Com devien haver revingut! Com devien haver reprès la seva cançó! Com devien baixar, brogidors, amb tota la força i la vitalitat que els donava la pluja!
Albert Jané, Els camins irresolts (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986), pàg. 58
Tema de la setmana
Mots relacionats amb l’aigua