Sentir el brunzit de mil insectes, el xiu-xiu del passarell i el xisclar de les orenetes! Res, però, no ens complau tant com la vista de l’aigua. L’aigua enmig del desert! No hi ha tresor, no hi ha plaer, no hi ha objecte al món que pugui igualar-la en valor. Mai no he percebut música tan harmoniosa com el xip-xap dels meus peus descalços, passejant-se amunt i avall pel torrent.
- Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 94
Comentaris recents
del seu pa farà sopes
https://rodamots.cat/qui-no-te-un-all-te-una-ceba/...
del seu pa farà sopes
Com el tema va d’aliments, trobo a faltar “qui...
tant li fa naps com cols
Interessant l'ampliació dels naps i les cols. Per...
cara de pomes agres
No és l'única variant amb fruites perquè també...
cara de pomes agres
Arran de "pomes agres" he recordat que l'escriptor...