Sentir el brunzit de mil insectes, el xiu-xiu del passarell i el xisclar de les orenetes! Res, però, no ens complau tant com la vista de l’aigua. L’aigua enmig del desert! No hi ha tresor, no hi ha plaer, no hi ha objecte al món que pugui igualar-la en valor. Mai no he percebut música tan harmoniosa com el xip-xap dels meus peus descalços, passejant-se amunt i avall pel torrent.
- Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 94
Comentaris recents
marger -a
El camp dels pares a Illa de Tet, on conreuavan pr...
marger -a
Clar que sí. Eixa és la paraula valenciana (i no...
marger -a
Sí, i tant! https://www.diccionari.cat/GDLC/a...
marger -a
Podria dir-se: amargenar i amargenador?...
paret seca
Quan en un àpat tarden a servir el beure (sobreto...