Sentir el brunzit de mil insectes, el xiu-xiu del passarell i el xisclar de les orenetes! Res, però, no ens complau tant com la vista de l’aigua. L’aigua enmig del desert! No hi ha tresor, no hi ha plaer, no hi ha objecte al món que pugui igualar-la en valor. Mai no he percebut música tan harmoniosa com el xip-xap dels meus peus descalços, passejant-se amunt i avall pel torrent.
- Bonaventura Ubach, El Sinaí. Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011 [1955]), pàg. 94
Comentaris recents
polit -ida
Polit a les Illes, i sobretot a Menorca, també vo...
com una plata
A Xixona solem emprar amb aquest significat les ex...
com una plata
Els avis i els pares quan una cosa quasevol, vinya...
com una plata
Al Rosselló també diem: «Net com un palet». E...
a la brutesca
Els caragols a la brutesca és una manera de prepa...