Al saló de l’Hostal de les Quatre Nacions, la torradora de maître Vidal havia arribat a límits insuperables i la paciència del senyor Arcs s’havia acabat d’exhaurir. Vet aquí, doncs, que mentre monsieur Vidal cantava a mitja veu l’embarbussament del Papageno, el senyor Arcs s’aixecà i va dir senyor Sorts, que Déu hi faci més que nosaltres; jo —es va assenyalar el pit— he estat comissionat pel senyor Banyuls en persona per acompanyar els artistes.
   —Papa, papa, papa! Papageno…
   —Deia que havia d’acompanyar els artistes i resulta que la senyora se’n va al llit amb el vostre amic sense amagar-se’n, i el senyor s’entrompa davant dels meus nassos…
   —Pa-pa-pa-pa-pa-pa-pa!

Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991]), pàg. 64