Definició
1 Sot ple d’aigua de la pluja o d’altra procedència; bassiot.
Saltava d’una pedra a l’altra per evitar els tolls del carrer.
Encara hi havia glaç en algun toll del camí.
2 Lloc profund d’un riu o séquia on l’aigua és neta i té poc moviment.
De petits anàvem a banyar-nos a un toll d’aigua netíssima que hi havia al darrere del bosc.
Etimologia
D’origen incert, probablement del cèltic tullos, ‘clot ; forat; buit’.
Usos
Les rodes aixecaven dels tolls grans ventalls d’aigua. «Com per anar de bar en bar», remugà l’Octavi. Ningú pels carrers, només de tant en tant algun transeünt sota un paraigua xarolat, amb ganes visibles d’arribar a aixopluc. El conductor pensava que també en Julià desafiava la pluja per necessitat, com qualsevol d’aquests pocs que anaven aleshores pel carrer. Necessitat d’un signe singular: fugir de casa, de qualsevol sostre, impulsat per una força més pregnant encara que les urgències d’altres. Necessitat d’anar d’un bar a l’altre, sense parar, com per una condemna bíblica.
, La clau de volta (Barcelona: Club Editor, 2013), pàg. 35En el desordre de la placeta, cossos nus, morts o agonitzants, es barrejaven amb les robes i les maletes esventrades. Tolls de sang coagulada empastifaven el paviment. En la seva borratxera, els SS acabaven amb una víctima i començaven amb l’altra, i segurament haurien exterminat tot el centenar d’arribants, si el propi Hans Gupper, ja fatigat, no hagués ordenat l’alto.
Joaquim Amat-Piniella, K.L. Reich (Barcelona: Club Editor, 2013 [1963]), pàg. 164
Tema de la setmana
Centenari de Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913-l’Hospitalet de Llobregat 1974) a través de dues de les seves obres, La clau de volta i K.L. Reich.