ploure a bots i barrals

Definició

Ploure molt fort, fer un gran xàfec.

Van haver de suspendre el concert perquè es va passar tot el vespre plovent a bots i barrals.

Aquest matí plovia a bots i barrals; ara, en canvi, fa un sol que estavella.

Usos

  • Els barrals i els bots són dues menes de recipients utilitzats per contenir líquids. «Ploure a bots i barrals» suggereix la idea d’algú abocant aigua des del cel, com quan diem «ploure a semalades» o en castellà «llover a cántaros». Al País Valencià i a les Illes Balears també en diuen «ploure a poalades» (els poals són les galledes a bona part dels territoris dels Països Catalans).

    Caçadors de paraules, el llibre del programa homònim de TV3 (Badalona: Ara Llibres, 2007), pàg. 108

Tema de la setmana

Caçadors de paraules

Enllaços

Temes i etiquetes

5 comentaris a “ploure a bots i barrals”

    • Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

      Bon dia José Manuel, a parer meu, l’expressió valenciana «ploure a rejo» deu ser una alteració dialectal de «ploure a raig». Em sembla que el mot «raig» té un plural alternatiu «rajos» que s’hauria pogut alterar en «rejos» i a partir d’aquí s’hauria pogut deduir el singular «rejo». Qui m’ho confirma?

      Respon
  1. Eugeni S. Reig — Alcoi / València

    Joan,
    “A rejo” significa “amb força”. Trobem la locució “a rejo” en les expressions “menar a rejo” (que s’usa a Crevillent) i “ploure a rejo” (que s’empra a Elx). A Santa Pola s’utilitza la variant “ploure a rèjol”, amb una l epitètica.
    La paraula “rejo” que trobem en la locució “a rejo” és una evolució de la paraula patrimonial catalana “regeu” derivada del llatí RIGIDUS i que significa “ert, enravenat”. L’antiga paraula “regeu” ha estat substituïda en el català actual per la forma llatinitzant “rígid”.
    Cal aclarir que la e de la paraula “rejo” es pronuncia doble oberta i que la j es pronuncia com a prepalatal africada sonora.
    Pots trobar més informació en l’entrada rígid del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana de Joan Coromines. També pots trobar informació en el llibre L’alacantí de Jordi Colomina (pàg. 190).
    Salutacions,
    Eugeni S. Reig

    Respon
    • Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

      Grans mercès Eugeni per aquesta rectificació. Nosaltres a Elna, per a exprimir una cosa semblant, tenim d’adjectiu « redde, redda » (rígid, tibat, encarcarat, ràpid) que també pot fer d’adverbi, per exemple quan forma l’expressió « a redde » (de pressa). Pel que fa a l’etimologia, hi ha dues hipòtesis: El DCVB ens diu que ve del francès « raide » i doncs del llatí RIGIDUS, però, el diccionari del rossellonès de Pere Verdaguer el fa derivar de l’occità « redde » i del llatí RECTUS.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

pont del diablecristo