Definició
Exhalar o tirar l’alè; respirar.
Encara el sento alenar: és viu.
Etimologia
Del llatí vulgar alenare, metàtesi del llatí clàssic anhēlare, mateix significat (d’on ve també anhelar).
Usos
Als qui ens hem criat a la pagesia ens és de necessitat saber que podem trepitjar sòl propi, vinculem la nostra existència a un terreny determinat, petit o gran, però delimitat: com si l’aire que respirem es generés en aquest tros de terra, sigui on sigui que alenem. Si no, esdevenim habitants insegurs d’un món orfe de garanties morals.
Guillem Frontera, La mort i la pluja (Barcelona: Proa, 2008), pàg. 34—Tio Joan, no podem anar un poc més a espai? Els meus pulmons no poden amb este ritme…
Paco Esteve i Beneito, Si ha nevat (Alzira: Bromera, 2016), pàg. 90
—Alena, alena! Tu no deixes d’alenar!
—Crec que m’estic marejant…
—Alena fort, encara que et mareges! Només així trauràs el mal que portes dins!
Tema de la setmana
Suggeriments dels subscriptors i seguidors de Rodamots. El d’avui és una proposta d’Olga Griera, de Sabadell.