esburbat -ada adj

Definició

Eixelebrat; mancat d’atenció a la cosa que es fa; que obra sense mirament.

Usos

  • El gegant Alexandre va pensar entre si mateix: no sé si en trauré res de bo, d’aquests esburbats, però sempre és millor que els entretengui fent un vaixell que no que vagin pel món fent destrossa.
       —Ara —va dir el gegant Alexandre—, tallarem les soques i triarem les més polides, i després vos repartiré la feina. Tu faràs de mestre d’aixa, tu de calafat i tu seràs el meu ajudant i l’ajudant del mestre d’aixa i del calafat.

    Maria Antònia Oliver, Maria-Antònia Oliver, El vaixell d’Iràs i no Tornaràs (Barcelona: Laia, 1976)
  • Semblava mentida la diferència de temperatura i de densitat de l’aire que hi havia entre la zona alta i la zona baixa. Pels voltants de la catedral la xafogor era insuportable. I els turistes amb calçons curts, cridaners i esburbats, feien esgarrifar les pedres escalfades del barri.

    Maria Antònia Oliver, Estudi en lila (Barcelona: La Magrana, 1985)

Tema de la setmana

Mots i passatges de Maria Antònia Oliver

Enllaços

Temes i etiquetes