Definició
Fer-se vespre, fer-se fosc.
S’anà enfosquint, enfosquint, com si vespregés.
Anem de pressa perquè ja comença a vesprejar.
Etimologia
De vespre, del llatí vĕsper, ‘relatiu al caient del dia’. Més mots de la mateixa família són capvespre, vesprada, envesprir (que és un sinònim del verb que veiem avui), capvesprol i vespra.
Usos
El sol només escalfava unes hores al migdia. En vesprejar, el termòmetre queia sobtadament fins als zero graus. Els interiors de les cases, amb els vidres trencats o tapats provisionalment, eren gèlids, i la manca de carbó i llenya feia encara més difícil la vida diària.
Gemma Pasqual, La puta i la santa (Barcelona: Comanegra, 2024)Encara que juguem
Joan Vinyoli, «Balneari», dins Encara les paraules (1973)
a cartes, quan vespreja, en una sala
de balneari o bé fem un partit
de tenis a la pista
vermella,
tot inútil, que bevem destrucció
com un licor molt sec; així coherentment,
anem morint-nos una mica
cada minut.
Tema de la setmana
Dijous passat tombava el dia i aquesta setmana veurem més mots que vespregen.