escridassar v

Definició

Fer crits (a algú) renyant-lo, reprenent-lo, etc.; barallar-se a crits.

Avui he sentit com mare i filla s’escridassaven al replà de l’escala.

Etimologia

De cridar, d’origen incert, probablement d’un llatí vulgar crītare (clàssic quĭrītare), ‘fer crits de socors, llançar grans crits’; potser relacionat amb Quĭrīs, -ītis, ‘quirit’, d’on ‘cridar auxili als ciutadans o quirits’ o bé d’origen onomatopeic.

Usos

  • La intervenció de Puig i Cadafalch amb un viatge a la Seu contribuí a la compra de la taula de l’església de Tavèrnoles. Els vilatans escridassaren els tècnics que procedien al seu arrencament. De vegades Pijoan evitava presentar-se com a representant de la Junta de Museus i ho feia com a intermediari d’un col·leccionista privat, per a tancar l’operació amb més celeritat.

    Pol Pijoan i Pere Maragall, Josep Pijoan. La vida errant d’un català universal (Cabrera de Mar: Galerada, 2014), pàg. 54
  • Entre el desordre de les caixes de la mudança, va trobar per terra una fotografia en blanc i negre on apareixia la seva mare envoltada d’un grup d’estudiants a Trafalgar Square, just davant de la columna de Nelson. Al dors, hi havia una frase escrita en xinès. La petita Alícia va córrer cap a la seva mare i li va preguntar què volien dir aquells gargots en xinès. La Sara li va arrabassar el paper de les mans i va escridassar la seva filla per haver estat tafanejant entre les seves coses. L’Alícia no va entendre res, però no va replicar.

    Andrea Rodés, Lluny de Pequín (Barcelona: Columna, 2012)

Tema de la setmana

Mots que remeten a baralles i crits

L'escreix

Temes i etiquetes