El CD Tres Dodecamut reprodueix, entre altres coses, el preludi d’un concert de la Banda Municipal de Barcelona, és a dir, els minuts en què els músics afinen els instruments i es preparen, s’escalfen, per a la interpretació. Són moments d’anarquia musical, de música no dirigida, que no segueix cap partitura i que per això assoleix la categoria d’orgue de gats, de no-música, o de no gens música convencional, una amúsica que tanmateix és música, absolutament improvisada, incoordinada, espontània, indisciplinària, en la qual l’atzar ni tan sols ha estat cercat, hi és immanentment.

Carles Hac Mor, «La Banda Municipal de Barcelona i un nou Tres» (Avui, 23 de gener del 2003)