—En una terra s’esdevingué que un milà portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata li caigués a la falda. Per les oracions del sant home, Déu va fer caure aquella rata a la falda de l’ermità, el qual pregà Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l’ermità i de la rata en va fer una donzella. «Bella filla —digué l’ermità—, vós voleu el sol per marit?» «Senyor, no, que al sol els núvols li tapen la claror». L’ermità li va demanar si volia per marit la lluna, i ella va dir que la lluna no tenia claror per si mateixa, sinó que la tenia del sol. «Bella filla, voleu per marit el núvol?» Va respondre que no, perquè el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes li impedien el moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foradaven; ni volgué l’home per marit perquè matava les rates. A la fi la donzella demanà a l’ermità que pregués Déu que la tornés rata, com era abans, i que li donés per marit un bon rat.

Ramon Llull, Llibre de les bèsties, versió moderna de Miquel Desclot il·lustrada per Perico Pastor (Barcelona: Proa, 2015), pàg. 53-55