llebeig m

Definició

[pl. llebeigs o llebetjos]  Vent càlid de component sud-oest.
Tenim dos refranys relacionats amb aquest vent: «Llebeig, aigua veig» i «El llebeig la mou i el llevant la plou» (que té altres variants).
També: garbí, morisc

Etimologia

Probablement d’una base àrab l-b-kh, labách o l-b-x, läbäx, del grec libítxi, libíkion, diminutiu de lybikós, ‘libi’.

Usos

  • Si no hi ha vi blanc, a Vilassar de Mar,
    el beuràs negre, com si l’haguessis
    tenyit amb tinta de sípia.
    Si no hi hagués dones, a Vilassar,
    les pintaries a l’oli,
    untaries tota la vila de dona valenta.
    Si els homes fossin porucs,
    els penjaries d’una farola
    perquè el llebeig els rentàs la cara,
    perquè les cloïsses es fessin mil bocins
    a la seva còrpora.

    Glòria Julià, «Estel·larva»
  • Només un parell de vegades, ullà per la finestra de la dreta cap a defora, a migjorn, i reparà l’amuntegament de núvols negres que, empesos pel vent del sud-oest, desbordaven pels puigs que tancaven la vall per aquella banda. «Llebeig, aigua veig» va pronunciar per a si mateix en veu baixa.

    Miquel Adrover, Els voltors (Campos: Roig i Montserrat, 2004), pàg. 12

Tema de la setmana

Vents

Enllaços

L'escreix

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

gregalsimun