simun m

Definició

Vent molt calent, sec i sufocant, que bufa ocasionalment sobre els deserts d’Aràbia i d’Àfrica.

Etimologia

Del francès simoun, i aquest, de l’àrab sämûm, mateix significat, derivat de samm, ‘ser ardent’.

Usos

  • el temps de la lectura és lineal,
    el temps d’aquest poema és turbulent;
    les tempestats de sang i de tinta,
    el simun de l’amor i de la ira,
    les caravanes enterrades sota dunes:
    batalles del sentit a les fronteres de les frases!

    David Jou, «Escuma i turbulència», dins L’huracà sobre els mapes (Barcelona: Columna, 2004)
  • Aquell vent tèrbol que venia de l’Est arribava de dos a tres mil quilòmetres lluny, carregat de la calor asfixiant que arreplegava al pas dels fondals de les dunes, on el sol atapeïa graus de temperatura fins a límits intolerables als homes i a les bèsties. El simun, en passar per les planes desèrtiques, rostia com una flama la poca herba que les rares pluges de l’hivern hi havien fet créixer.

    Nicolau M. Rubió i Tudurí, No ho sap ningú (Manresa: Angle, 2003 [1961])

Tema de la setmana

Vents

Enllaços

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

llebeigxaloc