Pere Quart

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re…

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

                  *

L’estimada m’acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

                  *

Perquè ens perdoni la guerra,

que l’ensagna, que l’esguerra,

abans de passar la ratlla,

m’ajec i beso la terra

i l’acarono amb l’espatlla.

                  *

A Catalunya deixí

el dia de ma partida

mitja vida condormida;

l’altra meitat vingué amb mi

per no deixar-me sens vida.

                  *

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d’anyorança

ans d’enyorança viuré.

                  *

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

«Com el Vallès no hi ha res».

                  *

Que els pins cenyeixin la cala,

l’ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

                  *

Una esperança desfeta,

una recança infinita.

I una pàtria tan petita

que la somio completa.

—Roissy-en-Brie, abril de 1939

Pere Quart [Joan Oliver] (Sabadell 1899-Barcelona 1986)

Publicat originalment a Saló de tardor (Santiago de Xile, 1947)