Definició
1 No reeixir en l’execució d’alguna cosa, fer-la malament; fer malbé.
Amb les declaracions que va fer als mitjans de comunicació, el portaveu del govern ho va esguerrar tot.
Ves amb compte, quan tallis el vestit: no l’esguerris.
Les pedregades d’aquests dies esguerraran la collita.
2 Llevar (a algú) un membre o una part essencial del cos.
En Guerau s’esguerrà a la guerra.
Etimologia
Modificació d’esgarrar, de garra, del cèltic garra, mateix significat. Un esguerro és l’acció o l’efecte d’esguerrar o d’esguerrar-se.
Usos
L’acceleració de la vida que tant espantava Josep Pla, en relació amb les arts, ens colpeix perquè concerneix aquest no saber cap a on anem. La pressa destrueix la possibilitat de moltes lectures formatives, de moltes converses importants, d’una vida de relació satisfactòria. També esguerra fecundes soledats i sobretot genera cansament, això que s’ha vingut a dir estrès.
Nèstor Luján, «Viure de pressa», dins L’art de citar (Barcelona: Ara Llibres, 2004), pàg. 66—Tot està molt bé —refermà, riallera, la Clemence—, però la passejada la farem la Jenny i jo. Vosaltres podeu espiar el que vulgueu: retallar els arbres, esperar-nos sota el pont, vigilar-nos des de dintre l’estany de nenúfars amb un periscopi… D’altra banda, si vens tu, alguna cosa aliena ho esguerrarà tot. Amb tu sí que no s’ha de muntar cap escena. La teva sola presència provoca un devessall de fets extraordinaris. Per començar, a París tothom desconfia de tu. Els francesos sospiten sempre d’un anglès que parla el francès sense accent.
Nèstor Luján, Els fantasmes del Trianon (Barcelona: Columna, 1996)
Tema de la setmana
Centenari de Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1995)