esbandir v

Definició

1  Treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d’alguna cosa ensabonada.

Esbandir la roba, els plats. Esbandeix-li els cabells.

De seguida acabaré de banyar-me, només em falta esbandir-me.

2  (fig. i col·loq.)  Treure’s del damunt, desempallegar-se.

No veig la manera d’esbandir-me aquesta feina tan molesta.

Aquell individu és un pesat: esbandeix-te’l d’una vegada.

Usos

  • El vell matalasser
    duu núvols per bufanda:
    bé els esbandirà el sol
    que té sota la màniga.

    Maria Mercè Marçal, «Estrelles baixes, veles altes», Cau de llunes (1977)

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

caramull [1]esmunyir