cuitar v

Definició

1  Apressar-se, no perdre temps en fer una cosa.

Cuita a vestir-te, que ja arriben els convidats.

Cuitem, que ja ha començat!

Va cuitar a contar-nos-ho.

2  Instar vivament.

El van cuitar a resoldre la qüestió.

Etimologia

Del llatí vulgar cōctāre, derivat de coctus, forma vulgar en lloc de la clàssica coactus, participi de cōgĕre, ‘forçar, obligar’. Altres mots de la mateixa família són cuitós i acuit (com en ‘jugar a l’acuit’) i els compostos a cuita-corrents o a corre-cuita.

Usos

  • La meditació enmig del silenci obre de bat a bat les portes de la nostra ment. Quan ve el soroll hem de cuitar a tancar-les. Si no hi som a temps, és tan violent el contrast entre el silenci meditatiu i el cop del soroll sobtat, que sembla que se’ns apagui la claror davant els nostres ulls i els clogui el pensament darrere el nostre front.

    Antoni Rovira i Virgili, Teatre de la natura. Teatre de la ciutat (Barcelona: Proa, 2000), pàg. 38
  • Li agrada molt de parlar i no gens d’escoltar, fins al punt que tothom la defuig, però ella no deixa anar fàcilment la seva presa.
       —M’has de venir a veure de seguida —em va dir fa poc per telèfon.
       Era una ordre, i vaig cuitar-hi.

    Pere Calders, «Que consti», dins De teves a meves (Barcelona: Laia, 1984)

Tema de la setmana

El tema d’aquesta setmana l’heu de descobrir vosaltres. També heu d’endevinar quin dels cinc mots que enviem de dilluns a divendres no encaixa amb els altres quatre i per què. El primer subscriptor que enviï la resposta correcta (especificant totes tres coses) a mots@rodamots.cat guanya un estoig amb tres ampolles: un vermut Dos Déus RVA 2015, una de Nojae (licor de flor de saüc) i una de cava Alexandra, gentilesa dels Cellers Bellmunt del Priorat. Sortejarem dos estoigs més entre la resta d’encertants. Vegeu les bases completes de participació al primer enllaç.

Enllaços

4 comentaris a “cuitar”

    • Ramon Torrents — Barcelona

      Josep, crec que tens tota la raó i que en aquest cas sembla preferible “no perdre temps a fer una cosa”.

      Una justificació possible a la definició del DIEC (la mateixa que dóna el Fabra) seria: “en fer una cosa, no perdre-hi temps”; en cas contrari, diem i hem après que la llengua ha consagrat “no perdre temps a fer una cosa”.

      El Departament d’Assessorament Lingüístic del Parlament ho justifica així.

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

semblaracuitar