casaca f

Definició

Peça de vestir exterior usada en certs uniformes, amb mànigues llargues fins als punys, cos cenyit i faldons llargs.

Girar la casaca: canviar de partit o d’opinió segons les conveniències. Estirar la casaca a algú: reclamar a algú que pagui deutes (Empordà). Donar una bona casaca: donar molt de treball, obligar a treballar molt. «En les millors casaques hi ha les pitjors taques»: vol dir que sovint les persones d’alta posició social són les més vicioses (DCVB).

Etimologia

Probablement del francès casaque, mateix significat, d’origen incert, potser del turc quzzak o kazak, ‘aventurer’, nom donat als cavallers de la riba de la mar Negra i aplicat després al vestit que duien.

Usos

  • Tot poema
    és una detenció,
    ja que sostreu formes de la vida
    per conservar-les en els versos.

    Entra Pierrot duent posada
    una casaca vermella. Entra
    Arlequí amb un molinet de
    cafè. Entra Pierrot amb un
    braçat de figues de moro. Entra
    Arlequí amb bigotis. Entra
    Pierrot en vespa i s’allunya
    carrer enllà.

    Colombina tanca la finestra
    i es retira, que els llamps
    tant maten homes com dones.

    Joan Brossa, «Poema», dins Poemes civils (1960)
  • Ponç, Tàpies i Cuixart deixen de cridar i se’n van muntanya avall. Cortina blanca. Maniquí amb una casaca de frac groga. Entra Cuixart per la dreta, es posa la casaca i surt per l’esquerra. El maniquí resta amb una casaca verda. Entra Tàpies per la dreta, es posa la casaca i se’n va per l’esquerra. El maniquí resta amb una casaca vermella. Entra Ponç per la dreta, treu el cobertor i surt per l’esquerra. La taula resta amb un cobertor verd. Entra Tàpies per l’esquerra, treu el cobertor verd i surt per la dreta. La taula resta amb un cobertor vermell. Entra Cuixart per la dreta, treu el cobertor vermell i se’n va per l’esquerra. La taula resta amb un cobertor blanc.

    Joan Brossa, Alfabet desbaratat: proses inèdites, 1948-1979

Tema de la setmana

«Conec la utilitat de la inutilitat. | I tinc la riquesa de no voler ser ric» eren els lúcids versos amb què Joan Brossa cloïa el recull La memòria encesa (1998). Si la salut l’hagués acompanyat, dissabte vinent hauria fet 100 anys. Aquesta setmana l’evoquem amb uns quants mots trets de la seva obra.

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “casaca”

  1. Maria Bruguera — Palafrugell

    Josep Pla, a El meu poble, dins El meu país, escriu:

    “Entrava a l’església de l’ermita. Sobre la pedra de l’altar hi havia dos rams de roses de Sant Ponç, roges, mustiues. Dos ciris encesos, que s’acabaven. De vegades el ble feia una revifalla i la cera cremava nerviosament, com si es cremés el gras d’unes costelles. En el silenci de la petita església, tocada per la llum irreal, solitària, del crepuscle, feina una il·luminació sobtada que tocava les polsoses motllures daurades de l’altar, els quadres foscos, els exvots penjats a les parets, les cames de guix i la costella de balena del capdavall de la capella. La casaca de vellut vermell del diminut sant Sebastià apareixia, un moment, en relleu.”

    Respon
    • RodaMots

      Segons el GDLC, cosac ve «de l’ucraïnès kozak, procedent del kirguís, dialecte turc, kazak ‘home lliure, cavaller’», per tant sí que compartirien origen etimològic. Segons el DECat de Joan Coromines, la primera documentació de casaca en català és del 1575 (en francès, 1413; en castellà, 1611).

      Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

fer el cor fortde cap de brot