xicalla f

Definició

Conjunt de xiquets; mainada, quitxalla.

Des de la finestra del dormidor veig quan ix la xicalla d’escola.

«Creua el carrer la xicalla | replegant els trastos p’a la falla», fan uns versos de la cançó «El fallero», del mestre Serrano amb lletra de Maximilià Thous.

A Alcoi es diu també micalla i a Ontinyent, requitalla.

Etimologia

De xic, ‘petit’, comú amb altres parlars, d’origen expressiu, relacionat amb el llatí ciccum, ‘membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant’. La variant quitxalla és una metàtesi de xicalla.

Usos

  • Tot i que fa molt que visc a València, i que a Sueca hi vaig algun cap de setmana i poc més, ara tenim més tracte que no en altres èpoques, quan érem veïns. He perdut molts contactes, al poble; la vida ens dispersa, divergeix els interessos de la gent, sobretot respecte d’aquells que no ens hem casat, que no tenim xicalla, que portem vides poc canòniques.

    Manuel Baixauli, L’home manuscrit (Palma: Moll, 2007), pàg. 220

Tema de la setmana

Aquesta setmana us toca a vosaltres endevinar el tema dels mots que enviem. Qui enviï primer la resposta correcta a l’adreça mots@rodamots.com guanya un Borja Papa, de Joan F. Mira; entre les altres respostes correctes en sortejarem dos més. Vegeu les bases completes per participar-hi al primer enllaç. 

Enllaços

Temes i etiquetes

[easy-share buttons="facebook,twitter,print,mail" counters=0 hide_names="yes" native="no"]

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

marradacalaixera