Definició
Conjunt de xiquets; mainada, quitxalla.
Des de la finestra del dormidor veig quan ix la xicalla d’escola.
«Creua el carrer la xicalla | replegant els trastos p’a la falla», fan uns versos de la cançó «El fallero», del mestre Serrano amb lletra de Maximilià Thous.
A Alcoi es diu també micalla i a Ontinyent, requitalla.
Etimologia
De xic, ‘petit’, comú amb altres parlars, d’origen expressiu, relacionat amb el llatí ciccum, ‘membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant’. La variant quitxalla és una metàtesi de xicalla.
Usos
Tot i que fa molt que visc a València, i que a Sueca hi vaig algun cap de setmana i poc més, ara tenim més tracte que no en altres èpoques, quan érem veïns. He perdut molts contactes, al poble; la vida ens dispersa, divergeix els interessos de la gent, sobretot respecte d’aquells que no ens hem casat, que no tenim xicalla, que portem vides poc canòniques.
Manuel Baixauli, L’home manuscrit (Palma: Moll, 2007), pàg. 220
Tema de la setmana
Aquesta setmana us toca a vosaltres endevinar el tema dels mots que enviem. Qui enviï primer la resposta correcta a l’adreça mots@rodamots.com guanya un Borja Papa, de Joan F. Mira; entre les altres respostes correctes en sortejarem dos més. Vegeu les bases completes per participar-hi al primer enllaç.