Els professors no tenien queixa d’elles, i les citaven com a alumnes exemplars. No succeïa així amb els altres: d’En Pep en avall, tots van esser, de petits i de semi-grans, bastant mediocres quant a aprofitament. Tots tenien facilitat per a aprendre, però com que tenien molta més juguera que estudiera, es deixaven dur de la vessa, i de feina no en feien brot.

Francesc de B. Moll, Els altres quaranta anys (1935-1974) (Palma: Moll, 1975), pàg. 99

Feines diverses i la personal i intransferible vessa que m’és habitual han fet que ajornàs la contesta a la missiva que fa unes setmanes m’envià un membre de l’equip de comunicació de l’Ajuntament d’Andratx. Arran d’un article on vaig acusar el senyor [Eugenio] Hidalgo de diverses malifetes, vaig rebre aquest correu amb un enfilall d’apreciacions on, bàsicament, se’m tractava de pèssim professional perquè no acompanyava les acusacions amb proves irrefutables.

Ferran Aguiló, «Terra dels barruts» (Diari de Balears, 28 de novembre del 2006)