vesc m

Definició

1  Planta de la família de les lorantàcies, llenyosa, dioica, de tiges articulades bifurcades, fulles oblongues, gruixudes i coriàcies, de color verd groguenc, flors petites en glomèruls i fruit en baia blanquinosa i translúcida, amb la polpa viscosa, que creix hemiparàsita sobre pins, avets i planifolis, emprada per a ornamentació nadalenca (Viscum album).

2  Matèria apegalosa treta dels fruits del vesc, de l’escorça del grèvol o d’altre origen, amb la qual s’unten vímets, joncs, etc., per a caçar ocells, que hi queden enganxats.

També: visc

Hi ha un embarbussament que fa: «Visc al bosc i hi busco vesc i visc del vesc que busco al bosc».

Etimologia

Del llatí viscum, mateix significat. L’album del nom científic (Viscum album) al·ludeix al color blanc del fruit.

Usos

  • El meu pare i la meva mare, que eren persones de gustos primmirats una mica tocades i posades, asseguraven que les figures de pessebre, si es volien bones, s’havien de comprar a la Fira de Santa Llúcia i més concretament a certa parada que ells coneixien del replà de les escales de la Catedral, pujant a mà esquerra. La fira era, si es pot dir, la fira del paisatge. Venia bé per comprar la molsa, el grèvol, el llorer, el vesc, una mica de suro si en feia falta. I un cop fetes sense presses totes aquestes adquisicions, era arribada l’hora de fer-ne una altra, una coca de llardons, ben greixosa i encara calenta, del Forn de Sant Jaume. Com que els paquets eren nombrosos i enfarfegadors, el retorn a casa es feia cada any en cotxe de punt. «Una carrera una pesseta», deia la meva mare. «Resulta una mica car, però la comoditat és gran».

    Eugeni Xammar, «Nadal a Barcelona» (1939), dins Periodisme (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 155
  • El vesc es dissemina gràcies a les llavors que els ocells porten d’arbre en arbre mitjançant un curiós mecanisme. L’ocell pica el fruit i es menja la polpa. Les metzines que porta no afecten els ocells. La llavor li queda enganxada al bec i per netejar-se’l el refrega sobre les branques i les esquerdes de l’escorça d’altres arbres, on resta enganxada. La llavor germina i l’arrel travessa l’escorça i arriba a l’interior de l’arbre i als vasos conductors que porten la saba. L’arrel la xucla i la planta obté l’aigua, les sals minerals dissoltes i altres nutrients. Així, amb prou feines necessita fer la fotosíntesi per obtenir l’aliment i això explica el color verd molt pàl·lid de les fulles d’aquesta planta, que gairebé no tenen clorofil·la perquè no la necessiten.
       Crida l’atenció que aquesta planta s’ofereixi d’obsequi per Nadal i, diuen, que porta bona sort. De fet, és una planta paràsita que perjudica l’arbre on viu, que és metzinosa i amb el seu vesc hi queden atrapats ocells innocents. Quin bé de Déu de virtuts!

    Celdoni Fonoll, Herbes amigues (Barcelona: Pòrtic, 2009), pàg. 197

Tema de la setmana

Noms de plantes amb què decorem el pessebre

Enllaços

Temes i etiquetes

Un comentari a “vesc”

Deixa un comentari a Maria Bruguera

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

galzeranarboç