Definició
1 Protuberància òssia del peroné i de la tíbia en el lloc on la cama s’ajunta amb el peu.
Va col·locar malament el peu en l’esglaó i es va torçar el turmell.
2 Regió corresponent a aquesta protuberància, incloent-hi generalment la part inferior de la cama.
Etimologia
Derivat de tormo (forma mossàrab, d’origen incert, probablement d’una base preromana turmo, d’un sentit genèric de ‘penyal; munt; bony’), per la protuberància que hi fan els ossos.
Usos
He respectat, en tu, totes les dones;
Vicent Andrés Estellés, «L’amant», IV (1977), dins Obra completa 5 (València: Tres i Quatre, 1980)
he estimat, en tu, tota la vida;
intensament, t’he besat un turmell.
He volgut ser com un amant antic.
Al llit, revolt, jeies nua, escampada:
en un turmell t’he besat l’existència,
amor, dolor i plaer i treballs.Posa un disc i s’ajeu panxa enlaire sobre el parquet: inspira lentament fent pauses i puja les dues cames a la vertical, fa flexions i petits cercles amb els peus per escalfar-los i es torna a posar plana a terra; s’agafa un turmell amb les mans i tiba a poc a poc el membre inferior cap al pit fins que la musculatura posterior cedeix i el peu li passa per sobre del cap.
Carme Lafay, Tots tenim secrets (Valls: Cossetània, 2010)
Tema de la setmana
Amb les parts del cos podem fer moltes coses: derivar-ne mots (recolzada, peüc), formar-ne compostos (cellajunt, escalfapanxes), trobar-les en locucions (a ulls veients, de cap a peus), frases fetes (tenir les orelles a cal ferrer, riure per sota el nas), refranys (qui oli remena, els dits se n’unta)… o simplement trobar-nos-les sense guarniments, com les que veurem aquests dies.