Un carro que parava davant l’Ajuntament venia plats de pisa, sal, escombres, mandarines i tota cosa necessària: us ho venia tot «a barato de draps i ferro vell», si en teníeu, i si no, trinco-trinco.

Joan Solà, «Arruixar» (Avui, 4 d’abril del 1992)

La primera, Singapur, en qualsevol cas, juga amb avantatge, ja que es tracta d’una ciutat que alhora és un Estat independent, amb tot el que això significa. Sens dubte deuen ser bons gestors, perquè encara ara es recorda el gest de les seves autoritats quan el 2001 van decidir repartir trinco-trinco, entre els tres milions de singapurencs, un total de 50 milions de dòlars procedents dels fons generats pels excedents pressupostaris. Va tocar a uns disset dòlars per habitant. No és gaire, però el que compta és el gest.

Lluís-Anton Baulenas, «Quan l’alcalde és el senyor gestor» (Avui, 7 de novembre del 2004)