Definició
Ardit de què hom es val per a treure d’algú allò que no vol donar; acció astuta per a enganyar algú.
Etimologia
Alteració de l’antic tracmany, mateix significat, de traca (d’origen onomatopeic, al·lusiu al so que fan dos objectes que xoquen o peten entre ells) i manya (probablement d’un llatí vulgar manĭa, ‘destresa’, derivat de manus, ‘mà’).
Usos
A diferència de la resta de la família mai no havia cregut en la fidelitat desinteressada de l’administrador de qui coneixia fil per randa els embolics secrets, les lladreries petites però seguides en la producció de lignit, les tracamanyes per treure comissions dels proveïdors, les martingales amb els cupons del racionament de gasolina per als dos camions comprats per quatre rals després de la guerra, i sobretot les maniobres per allunyar els competidors que podien fer-li ombra en la consideració de la família.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 260Nora s’estén parlant de Carlos Fabra i els delictes de què l’acusen i de totes les tracamanyes que ha fet per ajornar el judici. I comparen Fabra amb Berlusconi i d’un tema passen a l’altre.
Esperança Camps i Empar Marco, Vertigen (Carcaixent: Sembra Llibres, 2014), pàg. 39
Tema de la setmana
Mots enganyadors
Tracamanya m’ha fet pensar en una altra paraula curiosa de la mateixa temmàtica: estrafolla, ‘persona plena d’enganys’, segons el diccionari. La meva companya va redescobrir-la després de molts anys de no fer-la servir i va veure, amb certa sorpresa, que era normativa i tot.
Salut!