Definició
Al·lusió a un vers del poema «Ara mateix», de Miquel Martí i Pol, del llibre L’àmbit de tots els àmbits (1981).
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Variacions
Vicenç Villatoro, al seu poemari Sense invitació (2011), va escriure aquesta «Variació sobre Martí i Pol»: «Que alguna cosa hem fet | i tot ja no és possible». I Daniel Ruiz-Trillo, a Partícules i versos (2003), en té un (de vers, o és una partícula?) que es diu «Tot» i fa: «Tot està per fer | i tot és palíndrom».
Usos
Catalunya va viure, en el formidable primer terç del segle passat, el seu millor moment, la seva finest hour, molt superior a les gestes del Conqueridor o el Cerimoniós. Aleshores sí que tot estava per fer i tot era possible. Perquè veníem del no-res i un grup de catalans va decidir gairebé inventar-se un país. Contra un Estat sencer, amb l’única arma d’una llengua, que la van fer arribar a tothom, i d’una cultura, que volien nova i neta. I feliç, també. Amb un objectiu únic: modernitzar el país.
Quim Torra, Periodisme? Permetin! La vida i els articles d’Eugeni Xammar (Barcelona: Símbol, 2008), pàg. 26Tots ells, és clar, estaven convençuts que ni tot estava per fer ni tot era possible. Però es tractava de no reconèixer-ho i conformar-se amb la il·lusió abstracta d’aquelles proclames bonhomioses que ben segur penetrarien en el cor dels electors.
Lluís Muntada, L’elegància del número zero (Barcelona: Proa, 2010)
Tema de la setmana
Al·lusions poètiques. Avui és el Dia Mundial de la Poesia.